És com si jo volgués allunyar-me de mi

La meva ànima voldria enlairar-se,
però el meu cos no la deixa sortir.
És com si jo volgués allunyar-me
de mi.
Però quan l'àngel o la musa m'inspiren,
sóc l'alè d'un exercit diví,
sóc la guspira, estel o carícia,
guspira, estel o carícia...
per fi.

Mi alma querría elevarse,

pero mi cuerpo no la deja salir.
És como si yo quisiera alejarme

de mí.

Pero cuando el ángel o la musa me inspiran,

soy el aliento de un ejército divino,

soy la chispa, estrella o carícia,

chispa, estrella o carícia...

por fín.

-----------

Bocetos empezados en un vagón de tren, acabados a la luz de una lámpara, siempre al ritmo de la música.